1. |
Aires de primavera
04:25
|
|||
Ara que arriba la primavera
la meva al·lèrgia és la pitjor
quan a l’armari guardes la bufanda
per treure’n el banyador
Em passa al veure aquella arracada
tan alegre al melic
i la roba interior insinuada
o aquell escot tan atrevit
Ai xiqueta, quin estrès…
Ai xiqueta, no puc més…
La primavera, m’ha pujat al cap
i els seus aires, m’han ben trastocat
ai xiqueta, em tens segrestat
només veure’t, per tu perdo el cap
No puc estar-me a la terrasseta
no hi ha treva, ni descans
quan et veig amb la faldilla estreta
i samarreta de tirants
Però realment el què a mi em provoca
el què a mi em posa malalt
és veure’t amb aquelles set-vetes
i el somriure habitual
|
||||
2. |
||||
Vet aquí una història que fa temps que va passar
a la terra on avui es parla el català
sarraïns i forasters portaren aquí la guerra
ocupant els nostres feus i nostra terra
Un guerrer molt mal ferit als Pirineus es va amagar
amb el gos gànguil fidel que a tot arreu l’acompanyà
les ferides poc a poc el gos li anava llepant
i les nafres se li anaren ben curant
Mica en mica el guerrer arrencà la reconquesta
esmolant dagues amb còdols i preparant la ballesta
feu sonar el corn de guerra per fer fora els ocupants
de la terra dels prats i camins més ufans
“Per ser forts i triomfants, hem d’unir forces germans”
sota aquest lema aixecà la fúria dels Catalans
els nou barons de la fama s’uniren a aquella guerra
convertint-se en els Cavallers de la Terra
Aquesta és la llegenda de n’Otger Cataló,
que a ultrança batallà amb tot el cor
Aquesta és la llegenda del nostre fundador,
que va defensar la terra fins la mort
Davant la verge negra van jurar pel seu honor
amb espases ben alçades, de lluitar fins a la mort
camins separats prengueren per cercar bona fortuna
i acabar amb l’exèrcit de la mitja lluna
El combat aferrissat van resistir amb gran braó
sota la clara consigna de salvar nostra nació
resultant-ne victoriosos amb una gran contundència
però pagant a preu mol alt la resistència
N’Otger Catalò tornà de Roses triomfador
però ferit de mort estava el cavaller encoratjador
un desig va demanar als seus més lleials seguidors
ornar aquell nou escut amb el seu gos
Concediren seu desig i després de tant enrenou
varen batejar la terra que havien posat sota el jou
amb el nom de Catalunya en honor al lluitador
de la pàtria catalana el fundador!
|
||||
3. |
Fent camí
03:11
|
|||
4. |
Bous i esquelles
03:41
|
|||
Buscant la tranquil•litat
has fugit de la ciutat
ho has engegat tot a dida
T’has desfet de la corbata
i amb el teu quatre per quatre
al poble has vingut a viure
Les campanes són el primer
que no et deixa dormir bé
a tu i tota la família
No suportes la pudor
la merda, el fems i la fortor
de la granja de l’Emília
Urbanita, a la natura
no hi volem més formigó
això no és Port Aventura
aquí la merda fa pudor!
Has vingut a fer salut
però ara enyores el fast-food
i tenir sempre cobertura
Et molesta l’esquellot
creus que és sols un ferrellot
que fot soroll sense mesura
Per atraure els turistes
dius que ens calen autopistes
un casino i un resort
I amb tota la hipocresia
vols créixer sense manies
i al final trinxar-ho tot
|
||||
5. |
Tocat del bolet
03:23
|
|||
Cap de setmana en un poble del Pirineu
amb la fal•lera, de trobar-ne per tot arreu
tothom ho diu, tinc bona fama, a mi mai no se m’han resistit
jo només sé que el meu olfacte, em porta al racó més humit
Al costat de la llora, el rovelló hi plora
en el racó més humit, trobaràs un fredolic
quan veig la llora, el meu rovelló hi plora
en el racó més humit, esclata-sangs és delit
Després d’una estona, i de fer-me el despistat
ara és la meva, de mi no t’escaparàs
sols estar molt amagada, i algun bolet em pot costar
endinsar-me a la lleneguera, un plaer com no n’hi ha cap
Al costat de la llora, el rovelló hi plora
en el racó més humit, trobaràs un fredolic
quan veig la llora, el meu rovelló hi plora
en el racó més humit, esclata-sangs és delit
Ai Bolet, on ets? Ai bolet on vas?
Ai que si t’agafo, a la cistella acabaràs
Ai Bolet, on ets? Ai bolet on vas?
Ai que si t’enxampo, a la cassola acabaràs
|
||||
6. |
Vetlla, revetlla
04:33
|
|||
7. |
Divisa
04:52
|
|||
8. |
||||
Una platja solitària, un indret enmig la mar
una illa encisadora amb desig de llibertat
una gent treballadora, una gent sense descans
que forjaren una pàtria a cops de guerra i de sang.
Foren esclaus per força, foren esclaus denigrats
i per això varen rebel•lar-se en nom de la humanitat
només volien justícia, només volien dignitat
i deixaren de ser súbdits, amb la fe varen guanyar.
Catalans anaren a Cuba, catalans ferms i rebels
que oferiren una vida pel noble germà cubà
combateren per justícia, combateren per amistat
pàtria o mort fou el seu lema quan anaren al combat.
Bandera d’estel solitari, bandera de dignitat
la que va inspirar l’ensenya dels valents nois catalans
a l’imperi planten cara, i els hi paren els peus
llibertats foren furtades, tornaran: o tot o res.
Bandera d’estel solitari, un símbol de llibertat
dues terres tan llunyanes i un sentiment tant arrelat.
Balla balla amb nosaltres aquest ritme tan nostrat
de Santiago a l’Havana i de Salses a Guardamar.
Balla, balla amb nosaltres aquesta rumba d’ultramar
que són Catalunya i Cuba dos pobles agermanats.
És una terra de canya, és una terra de ball
dansen a ritme salsa els amics i els companys
i ara mouen la cintura, mentre mouen l’esquelet
i somriuen a la vida quan ells canten als seus vells.
Vinga toca una havanera, vinga canta una rumba nen
que són Cuba i Catalunya, pobles i germans fidels
que escriuen llur història, i que forgen el present
camí cap a la victòria, llibertat amb gest rebel.
|
||||
9. |
Mira'm a la cara
04:07
|
|||
Mentre cau la nit i dorm la ciutat que no té memòria
penso somrient, ara és moment de canviar la història
baixo al carrer convençut perquè avui és el dia
de dir-te oportú que estic boig per tu, sento alegria
Però al bar he arribat, i t’has abraçat, amb aquell idiota
i allí m’he quedat tot palplantat, un altra derrota
sempre et vull parlar i per dissimular et gires d’esquena
i ja no puc més suportar l’estrès que em fa aquesta pena
La mala sort sé que acabarà
tinc el secret per fer-te somiar
per això quan et trobi
vull fer-te ballar
una rumba agafats de la mà
Passes pel costat i ni m’has mirat, una altra vegada
no t’has atrevit perquè el malparit et té segrestada
ara ja sé que poder és voler i et faig un somriure
temptaré la sort i jugaré fort, vull que siguis lliure
Ell s’ha despistat l’hora ja arribat de la meva proesa
t’agafo de la mà per portar-te enllà sense timidesa
la pista de ball, ningú perd detall quan entrem a escena
cossos arrambats, ens mirem callats i ara sé que ets meva
Mira’m a la cara, és el destí
Besa’m com tu saps, fes-ho per mi
|
||||
10. |
Junts som més forts
05:16
|
|||
La pilota sobre la gespa
tot a punt per una nova gesta
l’estadi és ple a vessar
sona l’himne, tots a animar
L’equip comença a tocar
ni el joc brut no els pot aturar
la treuen des de darrere
tot jugant-la de primera
Un sublim toc d’esperó
que fa embogir l’afició
superen deu mil trompades
una finta, una deixada
Amb el cap ell la pentina
intenta una vaselina
barret, pilota a l’espai
que el partit no acabi mai
Junts més forts que un de sol
tots units de cara al gol
un equip, un sentiment
fer feliç a molta gent
I li pispa la cartera
amb un subtil teva-meva
s’esmuny en un bosc de cames
amb parets i ziga-zagues
La cursa del més petit
retall, xut i un gol bonic
foradada la porteria
ho celebren amb alegria
Junts més forts que un de sol
tots units de cara al gol
un equip, un sentiment
fer feliç a molta gent
El capità besa la senyera
mentre onegen les banderes
la rotllana al mig del camp
tot l’estadi és un clam
Junts més forts que un de sol
tots units de cara al gol
un equip, un sentiment
fer feliç a molta gent
|
||||
11. |
Mitjons blancs
04:08
|
|||
12. |
Oreneta gentil
02:38
|
Terratombats Andorra
#Rumbacatalana i molt més des de les profunditats més cavernícoles de la comarca de l'Anoia! Nou CD #Bestial Descarrega-te'l a www.Terratombats.cat
Streaming and Download help
If you like Terratombats, you may also like:
Bandcamp Daily your guide to the world of Bandcamp